L’Agrupament Escolta i Guia Terraplana de Belianes, tenint com a referència els punts de la Llei Escolta que diuen :
- Defensem la natura i protegim la vida
- Som germans de tothom i treballem per la pau
amb la Marxa Ecològica i per la Pau, ens plantegem els següents objectius:
- Treballar per la pau i la justícia social
- Treballar pel respecte i la protecció de la Natura
- Aconseguir la implicació de persones i entitats
- Vetllar per la coherència entre el què diem i el què fem
- Deixar el món una mica millor del què l’hem trobat
Tot aquest enrenou començà a gestar-se fa una colla d’anys. Fou, però, l’any 1984 quan tota aquesta munió de pensaments esclatà i donà lloc a una de les celebracions populars més conegudes del nostre poble.
Belianes, una petita població de la comarca de l’Urgell que, encara que té pocs habitants (aproximadament hi viuen unes 600 persones) ja fa temps que gaudeix d’un Agrupament Escolta: l’A.E.G. Terraplana.
Uns anys abans del 1984, els caps de l’Agrupament ja sentien un no sé què per l’ecologia i el tema de la pau els preocupava bastant. A nivell d’Agrupament se celebraren unes jornades ecològiques on, (quan per les nostres “naturals i gairebé verges” comarques de terra endins encara no se sabia el què eren els residus, les agressions nuclears, la desforestació, etc) es començà a introduir la consciència de respecte i estima vers la naturalesa. Foren les “Jornades Culturals Ecològiques i per la Pau”.
L’acceptació fou tan bona, que es decidí que l’any següent, les jornades se celebrarien portes enfora, amb la participació de tot el poble i aquell qui hi estigués interessat.
En aquestes xerrades (que no tothom acabava d’entendre) es parlà de medi ambient, d’ecologia i salut (amb la visita de metges naturistes), hi hagué una conferència de qui fou el fundador de la revista Integral, també es parla del tema de l’objecció de consciència (en aquells temps i a Belianes, un àmbit totalment desconegut), també es féu una plantada d’alzines i pins, al voltant del terme de Belianes.
Fou precisament aquest segon any quan començà a gestar-se el que ara és La Marxa. Doncs, a mode de cloenda d’aquestes jornades ecològiques se celebrà una “bicicletada” que consistia a recórrer/visitar els pobles veïns en un mitjà de transport natural i no contaminant. Aquella primera “pedalada”, encara que no reuní gaire gent (hi havia algú que mostrava el seu ressentiment perquè això de la pau, la bicicleta i l’ecologia es tenia por que només fos cosa de “hippies”) fou un èxit total.
Durant els primers anys, va ser necessari vèncer algunes opinions receloses que creien que La Marxa era un acte polèmic, i amb connotacions polítiques (doncs en alguna ocasió hi participaren membres de la Crida de la Solidaritat i objectors de consciència). No obstant, el progressiu èxit d’assistents a aquest passeig en bicicleta i posterior dinar que s’organitzava, va anar donant un fort alè als membres escoltes del poble i a la resta de vilatans. I, quan l’Ajuntament veié que es tractava d’una activitat lúdica i cultural que es duia a terme al seu poble i a la que cada vegada hi assistien més persones, decidí participar també a la festa i recolzar aquesta activitat. I, així poc a poc i any rere any, s’anà perfilant La Marxa.
L’organització de La Marxa la duia a terme els caps de l’Agrupament, amb la col·laboració cada vegada més directa, de la branca de Truc. Les activitats començaven a preparar-se als mesos de gener i febrer. Després, un cop s’havien celebrat les Festes de Primavera, es donava pas a les jornades ecològiques i a la posterior Marxa.
Es marcà un recorregut d’uns 34 quilòmetres que sortia des de Belianes i recorria els pobles veïns de: Bellpuig, Vilanova de Bellpuig, Arbeca i retorn a Belianes.
La Marxa sortia des de la plaça coneguda amb el nom de “El Portal”, just des del davant de l’Agrupament i, després d’haver llegit un manifest en el qual tots els membres participants es comprometien amb el medi ambient i amb la pacificació del món, emprenia el vol cap a les poblacions de la rodalia.
Durant els primers anys, la gent i les bicicletes es guarnien amb disfresses, globus i les cares pintades. També era habitual la presència d’ artilugis tals com tàndems, bicicletes de platja i artefactes elaborats per mentalitats enginyoses tals com una cadira de rodes-bicicleta!!
Després d’aquest recorregut que aplegava grans i petits, se celebrava un dinar popular per tots els afamats participants. Eren uns dies de festa i d’ambientació ecològica on altres activitats complementaven aquesta diada popular. Se celebraven excursions (p. ex. Excursió al Congost de Montrebei -Noguera-), es projectaven pel·lícules (p. ex. El Oso), s’organitzaven xerrades com la que féu en Joan Vázquez (membre del grup Ipcena) que parlà sobre l’Escola de la Natura l’Arc de Sant Martí, es feien exposicions, s’organitzaven concerts (com el que celebrà l’orquesta Girasol al local La Fontana de Bellpuig), etc
L’any 1988 fou especialment memorable, doncs, fou també durant la diada de La Marxa, que s’acabava d’arrodonir i perfilar la posterior visita i estada (que tingué lloc aquell mateix estiu) de minyons russos que havien sofert les malaurades conseqüències del desastre de Txernòbil.
I tants i tants anys es recorden: l’any de la pluja, l’any que el recorregut se celebrà al revés, l’any de la tassa de wàter damunt de la cabina telefònica, l’any de la cadira de rodes-bicicleta, l’any que morí en Toni Castellseguer (un dels principals membres participants de La Marxa), l’any que algú que havia començat a moure tot aquest enrenou essent tot just un vailet, ja hi podia portar el seu primer fill, … Tants anys, ja!
